Repensant la racionalitat de les politiques cientifica, technologica i de l'innovacio des de la perspectiva del coneixement

Les polítiques científiques, les tecnològiques i les d’innovació són tres tipus ideals que permeten comprendre les diferents lògiques que inspiren l’acció pública adreçada a crear riquesa collectiva. I són també una bona eina per examinar comparativament les tendències recents en alguns països europeus d’ençà dels anys noranta i, en particular, la transició de les polítiques tecnològiques a les d’innovació. Després d’introduir successivament cada un d’aquells tres tipus de polítiques i de presentar esquemàticament com han evolucionat els darrers decennis a la majoria dels països europeus, l’article examina breument els canvis que s’han produït a aquests països en la producció, l’apropiació, la difusió i l’explotació del coneixement. L’argument principal d’aquest article és que cal una nova lògica de l’acció pública en aquest àmbit que es fonamenti en els canvis que han experimentat aquelles quatre dimensions del coneixement, com també en la superació de la clàssica dicotomia entre fallades del mercat i fallades del govern, a partir d’una definició acurada dels diferents tipus de fallades del sistema.